Després de 26 mesos i 269 cicles, la bateria del meu portàtil està al 51% del seu rendiment òptim, segons el programa CoconutBattery, però la realitat és que de les tres hores que em durava la càrrega al principi ara tot just me’n deu durar tant sols una. És l’hora d’anar pensant en canviar-la.

El preu a la Apple Store és de 139 euros, preu que trobo abusiu, però és el que hi ha. Per això, després de seguir la darrera i última Keynote d’Apple em crida l’atenció la durabilitat de la bateria dels nous MacBook Pro de 17. Segons ens explica Apple en el seu vídeo això és fuït d’una tecnologia pròpia de fabricació de bateries, el que fa que la seva vida després de ser carregada sigui de vuit hores i tingui un cicle vital de 1.000 càrregues. Malgrat no es pugui canviar pel mateix usuari aquestes característiques (de ser certes) abasten la vida útil d’aquesta màquina. Només cal fer números: si en dos anys, en el meu cas, he fet 250 cicles, per arribar als 1.000 necesito 8 anys d’utilització gairebé diària del portàtil. D’acord que tinc un PowerBook negre que ja en té nou d’anys, però la vida activa o professional d’aquest va ser de tres, quatre anys. Ara ja fa molt de temps que està jubilat, el que no vol dir que no el faci servir, però ho faig de manera més esporàdica i per tant la bateria no és el més important. De fet en aquest cas és com si no hi fos ja que està fosa del tot, recordo que quan el vaig canviar com ordinador de treball pel Titànium la bateria del negret només em durava vint minuts (després d’uns 4 anys d’ús). Amb això vull dir que amb aquesta “nova” tecnologia es fa un gran avenç en qüestió de durabilitat i malgrat no la pugui canviar el mateix usuari podem afirmar que tenim bateria per tota la vida útil del portàtil. Vuit hores són moltes hores, és la jornada completa funcionant de manera autònoma. La notícia potser no ha estat tractada de la manera que es mereix, malgrat que pot tenir trampa, ja que les 8 hores d’Apple són, m’imagino, en condicions no gaire compromeses de cara el consum real i també pel fet de que el volum de la carcassa d’un MacBook de 17 té suficient espai lliure com per poder encabir-hi una bateria de dimensions considerables. Suposo que la poca difusió de la notícia és fruït del desencís general de la Keynote, que a part de vendre fum amb el iWork als núvols, i un iLife que es va anunciar però que no estarà llest fins el mes vinent, no va tenir cap mena d’interès, com tothom ha escrit. Personalment em creia que es vendria una mica més de fum anunciant o presentant l’Snow Lleopard, però ni això (malgrat que en Jobs a la seva carta oberta de la setmana passada en feia esment). Esperem que durant aquest primer trimestre Apple tingui alguna carta amagada a la màniga i ens animi una mica amb coses palpables, perquè en el fons sembla que sigui això el que vol (volem) la gent, malgrat que per tenir coses palpables primer hi ha d’haver fum.