“Mira papa, aquí és on viuen les Tortugues Ninja”
Comentari del meu fill davant d’una claveguera

És l’última notícia que corre per internet, una distribuïdora de Yoigo els oferirà demà dilluns a 199 euros. De fet el títol és enganyós ja que els oferirà juntament amb un contracte d’un any i mig i una quota mínima de 25 euros al mes. No és la primera notícia que surt d’aquest tipus, fa cosa d’un parell de mesos ja n´hi va haver una altra que no se sap com va acabar. La notícia és notícia de bombo i plateret a l’inici però pràcticament ningú en fa un seguiment fins al seu final. No m’estendré més en el tema ja que té poc interès i si hi ha algú que vulgui més informació té la xarxa per consultar. Hi faig esment perquè casualment el meu amic dels viatges a l’orient llunyà, uns dies abans, em va trucar des de la Xina per consultar-me si era bon negoci comprar un 3G lliure per 450 dol·lars (al canvi 360 euros). Li vaig dir que sí i que si li anava bé me´n portés un per la meva dona, que el dia 28 de febrer cumpleix anys (ja veieu que per un dia no sóc un paradasta). Li vaig dir que sí ignorant l’oferta del títol i tenint en compte que per reis en vaig estar cercant un de lliure i a Catalunya el trobava per l’escandalós preu 800 euros i a Andorra també ho vaig demanar i me l’oferien per uns 600 no traient l’aigua clara de si estava alliberat o si tenia el Jailbreak. Resumint, vaig optar per canviar el regal de reis ja que trobava els preus abusius. Ara, referent amb l’enunciat de l’entrada, Telefònica i Apple amenacen a SMOL (cadena de botigues independents de Yoigo) amb els tribunals i SMOL s’ampara dient que els telèfons no són del país de la Telefònica sinó de l’estrager i que per tant amparada per la tant idolatritzada i salvadora globalització estan fent una venda legal, compren a l’estranger i venen i es carreguen el mercat d’aquí com la majoria d’empreses d’occident fan (com per exemple Apple), fabriquen o compren a la Xina per un plat de mongetes (o més ben dit d’arròs) i venen aquí a preu de caviar i així els hi va als de l’INEM. Telefònica diu que malgrat que els tirarà a tribunals, ells tenen una oferta millor (elis, elis…) ja que en una de les seves modalitats el telèfon el venen a 99 euros (el que no diuen és de quina manera et collen). Ja veieu, passem d’un extrem a l’altre guiats per una paranoia global, incloent-m’hi a mi que demano que em portin telèfons de la Xina.

Però el que m’ha motivat a escriure és que Telefònica vulgui enviar a tribunals als que fomenten la globalització. Vaig al gra, ara farà uns quatre anys que vaig posar en marxa la botiga d’impressió digital i autoservei de fotocòpies i ordinadors i com que necessitava una connexió a internet em vaig decidir per Al-pi, per allò de que hi tenia participació la Generalitat i que t’atenien i rebies la documentació en català. Vam quedar d’acord amb els tipus de connexió (contracte) i vaig quedar a l’espera de que m’enviessin el router i la carta conforme la meva línia ADSL estava activada. Com ja és costum, de manera misteriosa, quan tanques un contracte d’ADSL, al menys amb les meves experiències que en són unes quantes, sempre sona el telèfon i un/una operadora de Telefònica i en castellà, no ben bé amb accent de la “messeta”, em vol encolomar una oferta super interessant. Com que Telefònica i jo som com l’aigua i l’oli sempre dic que no en vull saber res de res. Bé, una setmana més tard es presenta un operari a la botiga amb l’encàrrec d’instal·lar el router que jo havia suposadament demanat. Vaig quedar sorprès amb tanta eficiència i rapidesa, ja que sempre els havia hagut d’instal·lar jo o em demanaven diners per fer la instal·lació, però com que “a cavall regalat no li miris el dentat”, el vaig adreçar on volia posar l’aparell, i l’home va començar a fer la seva feina… com que el tenia a pocs metres anava veient com anava pelant els cables de coure i em posava un endoll per fer la connexió telefònica al router, després va obrir la seva maleta de cuir i em va treure un router sense encaixar de color blanc on es llegia en lletres serigrafiades de color blau: “Telefónica” (amb el logo “nou”). M’hagués agradat veure’m la cara que hi vaig posar. Si d’una pel·lícula s’hagués tractat la meva primera acció hagués estat penjar-me un collaret d’alls al coll, en una mà una creu i a l’altre una gerra d’aigua beneïda. Sacrilegi!!! vaig pensar. Li vaig demanar qui era ell i d’on sortia. Em va dir que ell era un autònom (no pas un posseït) i que venia de part de Telefònica (no pas d’ultratumba), li havien donat la meva adreça i uns papers perquè els signés conforme havia fet la instal·lació. El vaig engegar de la manera més amable que vaig saber quan hom té una crisi d’hipertensió arterial (per excés s’entén, és clar). De fet, pobre home, ell només era un menat i no en tenia cap culpa. Bé, cap culpa, cap culpa… treballar per Telefònica ja és un delicte…. Dies més tard va arribar carta d’Al-pi i gairebé a la vegada el paquetet del router que vaig haver d’instal·lar jo mateix, com era d’imaginar.

Això si que és de jutjat de guàrdia.

Pels lectors poc imaginatius comentar que Al-pi demana a Telefònica el posar l’ADSL en una línia (de fet no sé pas si és la mateixa Telefònica qui la posa tècnicament), i com que Telefònica sap qui sóc doncs la línia telefònica la tinc contractada amb ells (amb qui sinó?), fan un contracte paral·lel perquè el signi el client estafat i es queden el client que havia fet Al-pi. Quan s’és lega’l, s’és legal.