Feia dies que volia fer aquesta entrada estrenant un apartat, diguem-ne, reivindicatiu. L’incitador és Repsol i la seva publicitat pornogràfica.

Per trobar la il·lustració de la capçalera m’he topat amb més material criticable de la mateixa companyia a la vegada que m’he posat al dia de com s’anomena cada anunci per entendre’ns de manera més fàcil.

He de dir que ja fa tres anys llargs que no sóc televident, prefereixo connectar-me a internet i ésser un home lliure per triar les informacions de manera aleatòria i copsar les notícies des de diferents punts de vista, però devegades és inevitable topar-te amb perles com les d’avui.

Anem al gra. Després de veure els anuncis de la companyia Repsol, el del poema de Rudyard Kipling i el dels tatuatges, “Inventemos el futuro” (al final de l’article els reprodueixo tots dos), no me’n puc estar de fer unes quantes reflexions.

Com a persona que treballa i està en contacte amb la publicitat se’m faria difícil promocionar una companyia en conceptes (és la manera bona de fer-ho, dificultat intel·lectual) i més encara si aquests conceptes són la antítessis de la companyia  a promocionar (dificultat en qüestió d’ètica). He de reconèixer que tots dos spots estant molt ben creats i executats i que de ben segur la companyia ha pagat una pasta gansa perquè algun bon creador, el millor, no escatimaran despeses, els hi faci l’anunci.

Però, que vol anunciar aquesta empresa, la realitat? que ella i altres com ella s’entan carregant el planeta? Que gràcies a les traves que el seus posen a alternatives netes ens estem empassant les toxines del seu producte quan respirem?. Potser estan investigant en energia neta?

Com en la majoria dels cassos de companyies similars la propaganda no s’adiu amb l’empresa que la llueix. No hi ha cap adjectiu que Repsol es pugui autoasignar en el poema de Kipling, ni assenyada, ni responsable, ni… tot el contrari del que fan, el poema aconsella al fill  com s’ha d’enfrentar al món, el poema, ens guia pel recte camí de la vida correcte. Si Rudyard Kipling visqués hagués deixat un poema seu per il·lustrar a una companyia petroliera?

Del tatuatge (una altre obra d’art de la publicitat) que n’hem de dir? La il·lustració de la capçalera ho diu tot, un món verd i sa, lliure de fum i contaminació on els homes s’estimen… La segona imatge, la frase cèlebre, “inventem el futur”. Tots els invents de l’escrit són més o menys positius i se’ls adjudiquen ells com a éssers  humans (primera persona). L’error és que, amb el que ells aporten a la història no hi ha futur, se’l  carreguen.

Ostres! Aquest l’encerten! ara hi caic, si no hi ha futur ens l’haurem d’inventar, és clar.

Resumint, tot façana. Mentre ells es forren, es carreguen el planeta i els que hi vivim amb guerres fredes, guerres bèl·liques i guerres d’interessos per l’or negre, sense ser pioners ni fent cap despesa per generar o per investigar camins d’energia neta…

De la darrera frase dels tatuatges, també tinc dubtes. A què es deuen referir? Què és el que més els importa?

Sí senyors, i després s’ens pixen a la boca sembrant poesia…

EL MOEMA DE KIPLING

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

TATUATGES
“Inventamos la rueda,
descubrimos el fuego,
llegamos a la luna,
hicimos el pan y la sal.

Inventamos los coches,
las motos,
los ceros y los unos,
los abrazos y el abecedario.

Inventamos los barcos,
el calor en invierno,
la imprenta,
la ciencia… y la ficción.

Inventamos Internet,
la radio,
el teléfono,
las vacunas y la Novena.

Hicimos imperios y revoluciones.
Inventamos Manhattan, Macondo.

Inventamos el fútbol y a Madame Butterfly.
Pintamos a la maja vestida y desnuda.
Hicimos catedrales, pirámides, aviones.

Inventamos el rock,
la penicilina,
los telegramas,
Dulcinea,
el poker y el mus,
los jardines de Babilonia y hasta a Peter Pan.

Si hemos sido capaces de todo eso…¿cómo no vamos a ser capaces de proteger lo que más nos importa?