• Autor:Joan Rosell
  • Comentaris:0

Sobre la salut d’Steve Jobs

Us deixo aquesta perla extreta de http://macenstein.com.
Després de veure el vídeo els que creuen que la vida privada de Jobs és pública (com el seu nom no indica) i també els accionistes podran dormir més tranquils

Llegeixo en blocs espanyols (www.faq-mac.com) comentaris sobre si la salut de Steve Jobs és del domini públic o no. L’autor argumenta:

Oppenheimer está equivocado, y sus comentarios indican que el equipo administrativo de Apple no está dispuesto a admitir abiertamente cuán pública se ha vuelto la figura de Jobs y cuánto se ha fusionado con la imagen de Apple, o tal vez, temiendo el impacto de admitir lo obvio, los ejecutivos prefieren minimizar el muy público miedo del impacto que recibiría Apple si algo le llegara a pasar a Jobs…

…La familia de Steve Jobs es sólo asunto suyo; pero las noticias sobre su salud y cualquier cosa que pudiera afectar a su desempeño pertenecen a los millones de observadores de Apple a nivel mundial que lo asocian fuertemente con la imagen de la compañía. Si Jobs quería otra cosa, debió haber elegido otro camino, como seguir el de Wozniak y Wayne.
Si Jobs estornuda más de tres veces en pocos minutos, es noticia; si tose, es una gran noticia; si se tropieza en la escalera, es una noticia enorme. Si su vida está en peligro por cualquier razón, es una noticia explosiva.
Las consecuencias de la salud de Jobs se extienden mucho más allá de su familia inmediata. Esta razón, por si misma, es suficiente para afirmar que la salud de Jobs es de interés de todos los accionistas de Apple.

La salut de qualsevol, és vida privada i la vida privada de qualsevol és això, privada, a menys que et guanyis la vida venent la teva vida privada, en aquest cas malgrat pots fer un parèntesi de privatesa en certs temes, potser no és ètic el fer-ho, dit d’una altra manera si vens l’ànima al diable ja la has venuda, no hi ha pas enrera.

L’Steve Jobs ven idees, ven projectes, ven conceptes, no es ven a sí mateix. No n´hem de  fer res de la seva vida ni de la seva salut, només, si en temin ganes, comentar sobre el tema si no el veiem com nosaltres voldríem. Si fa règim, si ha perdut la gana perquè s’ha enamorat d’algú, si s’ha fet vegetarià o si fa dejuni, no n’hem de fer res. Penseu que ni que estigui de puta mare pot tenir la crisi del 50 i tancar-se en un convent budista i deixar-nos a tots penjats,  li pot caure un piano al damunt mentre passeja pel carrer o el pot atropellar un cotxe (pot ser un cotxe conduït per algú que pensa que la vida de l’Steve és de tothom “el vaig atropellar perquè era meu”)

Veiem massa la tele escombraria de canals espanyols i això, a la curta o a la llarga ens passa factura…

Etiquetes: ,