El descobriment de la penicil·lina, com tants d’altres han estat fruit de l’atzar o la casualitat (…és el pensament del dia)…

Ara necessito fer un petit parèntesi per lligar tots els caps. Obro parèntesi: El 50% dels iPhones dels quals faig el manteniment (4 unitats) tenen la càmera de fer fotos espatllada, el motiu són les caigudes involuntàries agreujades per la gravetat. En un d’ells surten les imatges com si la càmera només tingués 12 colors i en el meu ni tant sols això, la pantalla és negre i hi surten ratlles de color verd horitzontals i verticals. Com us podeu imaginar des d’aleshores els meus bioritmes han caigut com les accions d’Apple i estan de capa caiguda, i guaitant els autobusos i el meu iPhone dubto de l’existència de Déu. Tanco el parèntesi.

…És el pensament de les vuit i un minut del matí. Ara són les 8 i sis minuts i tal com passa amb els somnis, que els has d’explicar tot just quan et lleves o sinó se t’esborren i desapareixen del tot de la memòria, així ho faré amb la meva història matinera.
Resulta que fa un parell de dies que estic encostipat i com que això de tenir empresa i estar malalt no es porta, doncs faig el que puc i miro d’anar-me’n a dormir tant aviat  i tant abrigadet com puc. Com que sóc de dormir poques hores avui a les set ja feia uns ulls com taronges i he decidit llevar-me, això sí ven abrigadet, i m’he assegut davant l’ordinador per “fullejar” les notícies del dia (Heu vist la de l’Oleguer Preses?). A les vuit he sentit un catacloc no previst i he cercat per tota la casa el seu origen, el nen no havia caigut del llit, la seva mare ha sortit a caminar…(?), he entrat a la meva habitació i estava sonant el despertador de l’iPhone. Al anar-lo a aturar he vist que era a terra. Amb les vibracions a acabat caient de la tauleta de nit on era després d’haver-hi jugat una estona ahir al vespre abans de planxar l’orella.
He de donar la raó a la Cristina, una amiga que m’ha fet la carta astral i que, apart de dir-me que sóc una cuca rara, m’ha dit que la meva intuïció és gairebé infal·lible i que m’haig de guiar per ella. El primer que m’ha passat pel cap quan he recollit el telèfon ha estat, veiam si s’ha arreglat la càmera? (Sóc optimista, oi?). Per tothom és sabut que un dels mètodes més científics per arreglar coses és el de la patacada, he premut l’icona de la càmera i voîla… la càmera tornava a funcionar. Ho sabia!!!

Mètode científic per arreglar la càmera d’un iPhone:

1. Si fa dies que la tens espatllada, neteja primer l’objectiu de la ronya acumulada (aquest fet també fa que l’inconscient s’animi al veure’t tant segur que la cosa funcionarà, ja que aquest pas pels pessimistes hauria de ser el darrer).
2. Estén una superfície a terra que amortigui la caiguda del teu telèfon just perquè no pugui quedar marca a la carcassa i no et pugui denunciar per maltractament.
3. Agafa l’aparell avariat, el poses paral·lel al terra i el deixes anar a un 50 cms. d’aquest, la gravetat s’encarregarà de fer la resta.
4. Una vegada hagi impactat, l’agafes i obres la càmera fotogràfica. Si encara no funciona passa al pas 5.
5. Torna al pas número 3 però inverteix la posició del telèfon i el tornes a deixar anar.
6. Torna al pas número 4. Si encara no funciona, torna al pas número 3 i augmenta la distància de caiguda uns 15 centímetres i continues.
7. Ara ets dins d’un bucle que et recomano que l’hauries d’aturar quan la distància de caiguda fos més gran de 2 metres, en aquest cas, sento dir-te que la teva avaria no té solució i t’has de resignar a tenir un iPhone sense càmera (si és que no s’ha espatllat cap altre cosa dins del festival de suicidis que li has fet fer).
8. No he pensat a dir que el mètode és per iPhones “il·legals”. Si el teu és legal potser que abans de provar aquest mètode científic facis valer la seva garantia.

(La foto de l’entrada és feta amb la càmera de l’iPhone resucitada i pels que no controlen el dibuix és el d’una carta astral.)