Aquest any he arribat retrassat en els lliuraments fotogràfics mensuals. No és pas per la manca de producció, sinó més aviat per la manca de temps. Avui us adjunto un parell de fotografies que malgrat siguin de la mateixa sessió fotogràfica són del tot diferents, tant de llum com d’ambientació.

Aquesta és una foto que em venia de gust fer des de feia temps i que l’he fet encabir dins del tema gel o glaç (una mica a la força…); tenint en compte les baixes temperatures d’aquest dies per culpa dels corrents Siberians a ningú li passa pel cap un glaçó al parlar de gel.
Diuen els llibres de fotografia que quan et disposis a fer una fotografia amb materials que es transformen de manera ràpida és millor agafar succedanis que mantinguin la forma desitjada durant tota la sessió fotogràfica. Això és el que llegia en els lliibres de fa 30 anys i sospito que, malgrat el temps transcorregut, encara són normes que segueixen vigents. Com que trobo que són de sentit comú, abans de plantar la càmera fotogràfica vaig començar a cercar glaçons de gel que no es transformessin ràpidament en aigua sota els focus de l’estudi. Aquesta tasca que semblava senzilla em va fer perdre un parell de dies ben bons i va fer perillar tot el projecte doncs no hi havia manera d’aconseguir glaçons de mentida. Al final per internet vaig localitzar una possible botiga de decoració on n’hi podien haver. Després de la trucada per assegurar el “tanto” hi vaig anar cames ajudeu-me, doncs el plaç de lliurament de la fotografia acabava aquell mateix dia a les 12 de la nit i hi havia feina a fer. La resta és imaginable. Taula de llum per il·luminar el got per sota i una altra llum per reforçar la il·luminació general de l’escena. La foto cenital va ser la primera que vaig fer abans de posar una cartolina negra amb un foral de la mida de la base del got al damunt de la taula de llum per ambientar l’escena dins d’un ambient fosc i dominat pel color negre i d’aquesta manera fer contrastar el líquid i els glaçons protagonistes de la fotografia.

Malgrat el seu transfons publicitari i que la negra és la més vista, l’abstractisme de la primera potser m’agrada més i la fa menys vista.